Tipologia dels fets i possibles irregularitats:
- Valoració dels treballs (fase A, B i/o pràctica)
o En els casos en que hi va haver reclamacions: respostes no adequades
o Manca de publicació de les valoracions individuals de cada treball amb comentaris pertinents que permetessin comprovar si es va valorar de manera adequada.. (Manca de transparència i d’informació)
o Dins el tema de la valoració hi ha els casos de treballs valorats prèviament (en Màsters, acadèmies de preparació i/o per inspectors d’educació) amb notes excel·lents i que, per contra, van ser valorats amb notes molt baixes per part d’alguns tribunals d’oposició (això també comporta una manca de transparència i d’informació; així com també d’indefensió).
- Arbitrarietat i possibles interessos per part de membres de tribunals (professors/res funcionaris) per afavorir a professors coneguts i/o amics, en detriment de la suposada igualtat d’oportunitats que havien d’oferir a tots els candidats/tes. Inaplicació dels principis de mèrit i capacitat amb els que s’hauria d’avaluar l’accés a la funció pública docent.
- Mancances de respecte i tracte (en alguns actes de les oposicions i en la fase de revisió).
- “Quota” d’aprovats/suspesos
o ¿de quines proves es disposa?
- Dificultats i obstacles pel que fa als mitjans o instruments de prova:
o Reticències en l’aportació de documents i proves documentals
o Por o manca de voluntat en els possibles testimonis “qualificats” que podrien ajudar a revelar com els membres dels tribunals van seguir instruccions rebudes “des de dalt”(?) a l’hora de fer les valoracions i puntuacions dels treballs fets pels candidats.
Reclamacions:
- Recursos individuals: cal vigilar que no es trenqui la cadena que marca els terminis. Des del 1er recurs/reclamació fins el darrer, s’han de fer dins els terminis que marca el procediment administratiu; ja que si no prescriuen.
o El procediment normal seria el que té origen en la 1a reclamació (dins el termini). Si té resposta negativa, s’obre el termini per recórrer en 2ª fase (reposició en alguns casos; i contenciós administratiu, com a darrera instància en el procediment administratiu). Si no s’obté resposta, es pot recordar a l’administració que té l’obligació de resoldre (això es pot fer a través d’un escrit a la mateixa administració, o també enviar un escrit al síndic de greuges, ja que ajuda a fer pressió). En la data en que estem, seria un dels passos necessaris, ja que “impulsa” el procediment, i evita que les coses es quedin aturades massa temps. Cal tenir en compte que si no s’obté resposta es pot considerar el recurs denegat per silenci administratiu negatiu a partir dels 2 mesos de silenci. I a partir del moment en que s’entengui denegat, s’obre un termini màxim de 2 mesos per a presentar el recurs contenciós-administratiu.
- Recurs/impugnació col·lectiva: En aquest cas hi ha una dificultat processal en fonamentar la seva legitimació activa per diversos motius: la dificultat de trobar un lligam coherent que justifiqui aquest tipus de reclamació, amb manifestacions de fets similars, així com de pretensions. Si es vol que tingui possibilitats de prosperar una acció judicial, ho hauria d’analitzar detingudament un advocat que tingués interès en dur a terme aquesta acció judicial.
o En la meva opinió, aquest recurs representa una manifestació de suport o una mostra de solidaritat d’un col.lectiu de persones que van presenciar unes possibles irregularitats i tracte injust. Signen el recurs/manifesst persones que van recórrer a nivell individual, però altres que no ho van fer; i per això s’ha d’analitzar molt bé quina fonamentació permet continuar per la via contenciosa-administrativa.
Vies alternatives i complementàries de denúncia dels fets:
- Denúncia dels fets d’acord amb la via disciplinària administrativa; sobre la base d’irregularitats concretes comeses per part de membres de tribunals concrets). Qualsevol persona que hagi presenciat o viscut una irregularitat d’aquest tipus la pot posar en coneixement de l’administració, en forma de denúncia, i l’administració hauria d’obrir un expedient amb l’objectiu d’analitzar els fets denunciats i obrir un eventual expedient sancionador.
- La denúncia dels fets té molta relació amb el “recurs col·lectiu”, donat que en aquest es posen en coneixement de l’administració possibles fets i irregularitats, explicades en general. En una denúncia caldria concretar al màxim els fets i els possibles responsables. Quan l’administració rep una denúncia (o la comunicació d’aquest tipus de fets) hauria d’obrir un expedient sancionador/disciplinari. No ens consta que s’hagi fet (perquè possiblement no hauran relacionat el recurs col·lectiu amb una denúncia). Si es volgués, es pot reconduir el tema cap aquí (ja que és complementari, i independent).
- La comunicació a l’administració d’aquest tipus d’irregularitats, denunciables en via administrativa, tenen possibles concomitàncies o punts en contacte amb la possibilitat de comunicar els mateixos fets a l’Oficina Antifrau, a la fiscalia o interposar una denúncia penal. Ara bé, cal acompanyar els escrits de proves sòlides i clares.
- El fet que hi hagi testimonis de diversos afectats possiblement ajuda, però no és concloent. La prova s’ha d’ajudar amb la màxima diversitat d’eines: testimonis externs, declaració de membres de tribunals o inspectors, etc.. Sobre la importància de la prova ja es va enviar un text-informe al grup i al bloc, i no se n’ha fet massa cas, a nivell pràctic.
- És en les accions per la via col·lectiva quan tindria una mica de sentit la creació d’una associació en defensa d’un tipus d’interessos vinculats a un col·lectiu amb uns objectius comuns). Totes les coses tenen pros i contres. Una associació comporta feina i responsabilitat; i no és només una plataforma per queixar-se, ja que la queixa és la reacció primària davant d’uns fets, però l’important és aconseguir canalitzar aquests fets cap a solucions a mig i llarg termini.
Aspectes d’organització, comunicació i funcionament:
Per últim, comentar breument que en qualsevol procés en que entren en acció un grup de persones te molta importància la comunicació. En les assemblees es pot observar directament que no tots tenim temps per parlar, exposar la nostra opinió, els fets, i alhora escoltar i reflexionar sobre el que diuen els nostres companys/es. El mateix passa en les comunicacions a través de les xarxes. En aquest cas, bàsicament a través dels enviaments al grup que es reben pel correu electrònic. Les persones no podem absorbir tanta informació, i menys si no ens ve prèviament seleccionada i treballada (destacant el tema, procurant no barrejar temes, concretant els punts que s’haurien de tractar, gestionar o resoldre). Això ha provocat que enmig del gran volum de correus que tots hem rebut, s’hagin perdut molts detalls i coses que podien haver estat útils. Dins aquest context, s’ha produït una desvinculació de moltes persones; ja que des de qui observa i no fa és molt fàcil adonar-se que les coses no es mouen, o que per aconseguir-ho caldria implicar-se més i fer més feina.
En l’anàlisi de les altes i baixes en el grup i els correus s’observa que en el mes de juliol hi havia un % de persones que han desistit. La majoria d’altes es van produir a arrel de la publicació de notícies vinculades amb el tema en els mitjans tradicionals (bàsicament premsa gratuïta). Seria interessant saber si també va ajudar el grup o perfil publicat al Facebook (no he aconseguit trobar-lo encara); i saber també si una eina tant de moda com el Twitter es va utilitzar o si es podrien continuar utilitzant amb l’objectiu d’arribar als més de 40.000 aprox. opositors/es que es van presentar a les mateixes oposicions i que van rebre un tracte possiblement igual d’injust i arbitrari que els que formem part d’aquest grup. Les possibilitats d’utilitzar les eines de comunicació que ens ofereixen les xarxes socials estan obertes. Només cal planificar bé el tema, fer circular els missatges, conduint-los cap una web o bloc que faci la funció de ser el punt de trobada, i alimentar-lo amb informació útil i clara sobre què es pot aconseguir si la gent es mou en defensa dels seus drets i objectius.
Nota: en el missatge enviat al googlegroup s'adjunten 27 sentències/jurisprudència útil per analitzar casos similars.
